Cuento para fierecillas: Rissona, l'eriçona

No abro una nueva sección, me gustaría pero esto es más bien algo esporádico y no creo que encuentre mucho más material. Es un cuento del que he podido escanear los dibujos, que son preciosos, que subiré para acompañar la redacción del mismo. Está en catalán:

Rissona, l'eriçona

L'hivern ha passat i els fils de sol amb la seva calentor desperten els dorments. La senyora Eriçada fa un estirament i surt del seu cau.

Treca-treca-trec, camina, caminaràs, troba el senyor Eriçó. L'alegria és tan gran que comencen a dansar. El senyor Eriçó li va darrere, amb el musell ben aferrat a la seva coa. Se separen satisfets; cadascú se'n va pel seu camí.

La primavera ha florit i també ho han fet cinc eriçons, redons i rosadons. Na Rissona, la petita, obre els ulls primer que ls seus germans.


Surten a passejar, la senyora Eriçada cerca menjar, mosques, cucs, serps, caragols, ous, aglans... Mentre els eriçons juguen pels racons.
Na Rissona s'avorreix de fer sempre el mateix. Vol anar més enllà de la garriga. S'acosta als germans i els crida enfadada:
-Sou uns albercocs! Sempre feis els meteixos jocs, no canviau mai de joc.

Els seus germans, empipats, li mostren les pues. Na Rissona, decidida, corre cap a sa mare i li diu:
-No em volen, tots em punxen, son uns eriçons! M'en vaig!
La mare quan s'acomiada li diu:
-Alerta, amb els..., però ella ja no la sent.

Correenmig del camp, els ulls se li omplen de grocs i el mussell de blat. Cric-cric, cric-cric canten els grills. Arriba a una carretera i veu un cuc que s'arrosega per l'asfalt; na Rissona, que ja té gana, ràpida com una centella, s'hi acosta quan de cop..., brr, brr..., perill!, quin renou més espantós! Comença a enrodillar-se però, paf!, una força la fa redolar.

Un pic i un altre intenta aixencar-se, però no es pot moure i queda tirada enmig de la carretera.
-Ai, ai! la poteta!, no la puc moure. No sé què ha passat!

El cavall, senyor Badall, que passava per allà amb una coca suau la retira a la vorera. Na Rissona espantada es torna a fer una bolla.
-No em tiris coces!-Protesta indignada.
-Iiii!, Iiii!-renilla el senyor Badall-. Me'n vaig! Jo només volia ajudar-te.

La nit s'acosta, na Rissona intenta curar-se i es baveja la poteta.

La tortuga Faluga, que tot ho sap, se li acosta pas a pas. Duu en el bec un ramet de frigola.
-No te m'acostis amb això!-s'eriça na Rissona.
-No et tanquis, poruga! -li diu na Faluga -Aquesta herba et curarà la poteta.
Empegueïda, acota el cap i deixa que la tortuga li curi la pota. Per primera vegada se'n tem que els altres la volen ajudar i ella amb les seves punxes no deixa que s'acostin.

Queda ella tota sola, la nit s'endinsa. Na Rissona comença a enyorar la calentor i la lluentor de la mare i dels germans. Una llàgrima d'amor i d'anyorança li redola pel musell.

-Uuu!, uuu! -crida el mussol Plomissol que viu tot sol, vol animar-la:
-Alça els ulls i mira lluny -li assenyala amb les ales.

Na Rissona s'eixuga les llàgrimes i aixeca el cap.
-Que tens eriçona? Per què plores? -li demana el mussol.
-Vull tornar a ca meva.
-No passis pena, jo t'hi acompanyaré -li contesta en Plomissol.

Treca-treca-trec, camina, caminaràs, segueix el vol d'en Plomissol. Aviat arriben al cau, na Rissona s'acomiada del mussol:

-Adèu i gràcies senyor Plomissol.
-Uuu!, uuu! Fins aviat! -Li contesta

Na Rissona toca a la porta. Sa mare l'obre i, quan veu la seva filla, l'abraça emocionada.
-On són els meus germans? -demana estranyada na Rissona quan veu el cau buit. La mare l'envia a cercar-los.

Aquesta nit de lluna plena tots els germans són a l'hort. El més gran puja dalt la branca d'un arbre i es posa a pegar bots i més bots, que fan caure una pluja de melicotons. A baix els altres germans es fan una bolla, redolen divertits i amb les pues els enganxen. Quan la veuen arribar s'ericen d'alegria.

-Que bé que has tornat!
-Vine amb nosaltres, veuràs com t'ho passes de bé!

Tornen a casa ben carregats!

Fan una festa i preparen una coca de melicotons. Canten i ballen divertits, volten i volten i en terra van deixant un sol dibuixat.

I van viure feliços i varen menjar pastissos.

Abrazos fieros para todos.